Anna, històries a la cuina: Ales de gall dindi rostides a la paella

Hi ha botigues que n'hi diuen alerons però no n'estic segura que sigui correcte: que jo sàpiga un aleró és una de les parts de l'ala d'un avió... Així que per si de cas n'hi direm ales de gall dindi. Ei, i les couràs sense encendre el forn! Només amb una paella!

La història d'avui:

No es vol comprar un cotxe i no vol conduir, però li encanta anar amunt i avall amb el cotxe d'algú. Alguna vegada li ha passat que se l'han endut en el viatge d'anada però que després s'ha hagut d'espavilar per tornar a casa, com ahir. La mestressa del cotxe va conèixer algú, va decidir a última hora quedar-se a dormir en aquell poble de platja i li va dir ben clar que es busqués la vida. Una caminada de 3 km. fins a l'estació i el tren que va trigar un munt en venir. I per acabar-ho d'adobar, quan va arribar a ciutat ja havien tancat el metro i els pocs taxis que passaven no s'aturaven. Aquest matí, a la feina, tothom li preguntava per què feia tan mala cara. He dormit poc aquesta nit, deia. Els altres somreien maliciosament... Ella, no.

I la recepta:

Ja saps que el gall dindi és menys greixós que el pollastre, així que mira que bé! Les ales de gall dindi són gairebé tan grosses com una cuixeta de pollastre. Per tant, amb dues per cap en tens prou.

Necessitarás per a 2 persones:

4 ales de gall dindi

1 ceba

1 tomàquet madur

2 grans d'all

1 fulla de llorer i un branquilló de romaní

1 got petit de xerès o de vi ranci

Oli verge d'olives arbequines

sal, pebre negre, pebre vermell, canyella en pols

I per a l'acompanyament:

2 patates mitjanes

Oli verge d'olives arbequines

Herbes de Provença

Per començar:

Pela la ceba i talla-la a quarts. I també rentes el tomàquet i el parteixes per la meitat.

Renta bé les ales de gall dindi a raig d'aixeta, les eixugues una mica amb paper de cuina i hi poses sal, pebre negre, pebre vermell i canyella per tot arreu. No exageris amb la canyella, eh?

Ara posa oli en una paella i, quan sigui calent, hi col·loques les ales. Foc mig, paella destapada. Quan siguin rosses d'una cara, les gires i que s'enrosseixin de l'altra.

Quan les ales de gall dindi siguin rossetes, hi afegeixes la ceba tallada a quarts, el tomàquet partit per la meitat, els 2 grans d'all sencers amb pela i tot, la fulla de llorer i el branquilló de romaní. Foc mig-baix, paella destapada.

Ho remenes de tant en tant, vigilant que no s'agafi a la paella, i que es cogui tot junt fins que vegis que la ceba es torna tova. No pateixis si el tall no està cuit del tot. Ja s'acabarà de coure.

Aleshores, hi aboques el gotet de vi de xerès. Ja veuràs ara quina olor farà la cuina!

Foc mig, que faci xup-xup durant 2-3 minuts fins que l'alcohol s'evapori. Ho remenes i hi afegeixes el brou calent o l'aigua calenta, el que tinguis.

Paella tapada, foc baixet i que vagi fent xup-xup durant mitja hora. Ves-ho vigilant i remenant de tant en tant, no sigui que es quedi sense líquid. Si es queda sense líquid, afegeix-hi una mica més de brou calent o d'aigua calenta.

Quan hagi passat la mitja hora has de mirar si les ales són cuites. Ja saps que com més grosses siguin, més estona necessitaran. Punxa'n un parell amb una forquilla. Han de ser tovetes, no han d'oferir resistència a la punxada. Si ja estan prou toves, apaga el foc. Si no, és que necessiten uns minuts més. Recorda que perquè el gall dindi sigui cuit, sempre val més un minut més que un de menys.

I ja està!

L'acompanyament de patates:

Pela i talla les patates a daus d'1 cm aproximadament i les poses en una paella amb oli calent.

Foc mig, paella tapada. Les remenes un parell de vegades i, quan vegis que comencen a agafar color, hi afegeixes la sal i un bon pessic d'herbes de Provença.

Ara continues amb la paella destapada i el foc mig-baix. No te'n vagis lluny que se't poden cremar. Les vas remenant amb compte de no trencar-les i quan les vegis ben rosses, ja estan cuites. Tasta'n una per comprovar-ho...!