La recepta és més llarga d'explicar que de cuinar, tot i que és entretinguda. Aquest plat de cuina tradicional jo ja el veia cuinar a la meva besàvia i s'ha anat transmetent per tradició oral de mares a filles.
La història d'avui:
Puntualment a les dotze, ben afaitat, ulleres fosques, seu sol a la taula del bar de la platja com cada dia. Va fent glopets del gin-tònic, a poc a poc, allargant el temps. El seu rostre no traspúa mai cap emoció. A l'hora de dinar es fa servir qualsevol cosa i dina sol. I a mitja tarda ja torna a ser a la terrassa del seu apartament, sol, fins l'endemà a les dotze.
I la recepta:
Puntualment a les dotze, ben afaitat, ulleres fosques, seu sol a la taula del bar de la platja com cada dia. Va fent glopets del gin-tònic, a poc a poc, allargant el temps. El seu rostre no traspúa mai cap emoció. A l'hora de dinar es fa servir qualsevol cosa i dina sol. I a mitja tarda ja torna a ser a la terrassa del seu apartament, sol, fins l'endemà a les dotze.
I la recepta:
Per a 4 persones necessitaràs:
1 sípia d'uns 600 grams
1 kg. de patates
250 gr. de pèsols (poden ser pèsols congelats)1 ceba, 1 all, 1 tomàquet madur
Sal, pebre vermell, pebre blanc, canyella en pols
Una fulla de llorer i/o una branca de julivert
Un bocinet petit de xocolata negra
Oli verge d'olives arbequines
1 litre de brou de peix o d'aigua bullent
Picada optativa: 6 ametlles torrades, 6 avellanes torrades, una punteta d'all
- Demana a la peixateria que et netegin la sípia però que et conservin la melsa, que la necessitaràs per fer la salsa.
- La melsa és de color marró claret, i va dins d'una espècie de bosseta natural gairebé transparent, ho veus a la foto? Per fer-la servir, en talles una punta i la pitges com si fos un dentifrici. La bosseta la pots llençar perquè el que t'interessa és el contingut.
Per començar:
- Renta bé la sípia i talla-la en quadrats, posa-hi pebre blanc, pebre vermell i canyella i sofregeix-ho amb oli abundant ben calent en una paella tapada, durant pocs minuts. Ves amb compte perquè acostuma a esquitxar!
- Quan la sípia comenci a fer-se rossa, abaixa el foc, posa-hi sal i continua amb la cocció fins que l'oli torni a ser gairebé transparent. Passa la sípia a una cassola.
- Si fins aquí has anat bé, ja tens la meitat de la feina feta!
Ara toca fer el sofregit:
- En el mateix oli que t'ha sobrat hi faràs el sofregit: primer fas enrossir la ceba ratllada.
- Hi afegeixes l'all trinxat i, quan l'all comenci a agafar color, hi poses el tomàquet ratllat, la fulla de llorer i un pols de sal. Deixa que es cogui a foc baixet, vigilant i remenant-ho de tant en tant.
- Quan el sofregit agafi l'aspecte de melmelada, incorpora-hi la melsa i remena-ho sense parar durant un parell de minuts, amb el foc baix.
- Un cop estigui ben integrat, posa-hi la xocolata picada.
- I també un got de brou bullent o d'aigua bullent, el que tinguis. Remena-ho, tapa-ho i compta 5 minuts des que torni a arrencar el bull, a foc mitjà-baix, i ja ho pots abocar tot a la cassola on tenies la sípia. Vigila, que no se t'agafi, que ja acabem!
I ara vé el torn de les patates i els pèsols:
- Pela i esqueixa les patates. T'han de quedar ben anguloses, eh? Si no saps ben bé com es fa això d'esqueixar, clica aquí i ho veuràs.
- Afegeix les patates a la cassola de la sípia, remena-ho bé perquè es barregi tot i acaba de posar-hi el brou de peix calent o l'aigua bullent. La mesura del brou és fins que cobreixi les patates (sempre dic que les patates només han de treure "el nas" pel damunt del líquid).
- Posa-hi una punteta de cullera de pebre vermell. No exageris que el pebre vermell pinta molt.
L'hora del xup-xup:
- Si ho fas amb cassola, tapa la cassola, que faci xup-xup 15 minuts, i ja hi podràs afegir els pèsols. Que bulli tot junt uns minuts més fins que vegis que els pèsols ja són tous i la sípia és toveta.
- Si en lloc d'utilitzar cassola fas servir olla ràpida, posa-hi les patates i els pèsols al mateix temps i fes-ho bullir 5 minuts a partir de quan comenci a sortir el vapor.
- Ei, és el moment de tastar el punt de sal i de cocció. Rectifica de sal si convé.
- I ara és quan hi pots incorporar o no la picada. Això ja va a gustos. Si n'hi poses, has de picar les ametlles, les avellanes i la punteta d'all fins que sigui una pasta. Ho afegeixes a la cassola, remenes amb compte, deixes que faci xup-xup un minut o dos més i ja ho pots treure del foc.
Trucs:
- Si vegéssis que les patates "neden" en el líquid, torna a posar la cassola al foc, dissol una culleradeta de farina o de maizena en 2 o 3 cullerades d'aigua, afegeix-ho al guisat, deixa-ho coure a foc baix un parell o tres de minuts, vigilant i remenant una mica, amb compte de no trencar les patates, i se t'espessirà.
- La sípia amb pèsols i patates és més bona amb la picada incorporada però, de vegades, hi ha algú amb al·lèrgia a la fruita seca o algú que no li agrada el gust. Doncs aleshores no n'hi posis i ja està!
He anat a parar al teu blog buscant una recepta de sìpia guisada que em fes goig, i em quedo amb la teva! demà la provaré ;)
ResponEliminaDoncs ja em diràs si t'agrada!
Eliminaboníssim!!!! ahir, Diada de Sant Jordi, vaig fer aquesta recepte de sípia, va trionfar.
ResponEliminagracias per apuesta recepte.
Molt contenta que t'hagi sortit bé!
Elimina