El temps de les cireres, quin pecat... És que te'n menges una i ja no pots parar...! Mentre en vas menjant, mira que fàcil és fer aquest clafoutis de cireres, ja ho veuràs!
La història d'avui:
Va venir a Barcelona per amor. S'havien conegut a París mentre tots dos estudiaven i quan ell li va proposar matrimoni, no s'ho va pensar. Va deixar país, família, amics i el va seguir. Tres fills i mitja vida junts fins que ell va morir. La madame aclucava els ulls quan ho explicava recordant, potser, les primeres passejades per Montmartre...
Va venir a Barcelona per amor. S'havien conegut a París mentre tots dos estudiaven i quan ell li va proposar matrimoni, no s'ho va pensar. Va deixar país, família, amics i el va seguir. Tres fills i mitja vida junts fins que ell va morir. La madame aclucava els ulls quan ho explicava recordant, potser, les primeres passejades per Montmartre...
I la recepta:
Des del temps de l'Institut Français que guardava aquesta recepta. Que bé va el blog per tenir totes les receptes juntes! La madame que ens ensenyava la seva llengua ens la va donar com un exercici més i jo vaig provar de fer-la però, com que ella ens va dir que les cireres s'hi havien de posar amb pinyol i tot, no resultava còmode menjar-se el clafoutis. I treure'n el pinyol abans, quina mandra que em feia, se'm destrossaven les cireres i ho empastifava tot.
Sort d'una amiga que fa confitures de tota mena i que em va ensenyar a treure el pinyol de la manera més tonta i ràpida, ja ho veuràs!
Per a 2-3 persones necessitaràs:
250 gr. de cireres
1 ou dels grossos
60 gr. de sucre
125 ml. de llet (la madame hi posava crema de llet)
60 gr. de farina
1 motlle rectangular de 20 x 13 cm.
1 bolígraf bic de vidre
1 bolígraf bic de vidre
Optatiu: 1 culleradeta petita d'extracte de vainilla
Optatiu: dos dits de kirsch
Primer que res:
- Renta les cireres i treu-n'hi el mànec.
I ara n'hi treuràs el pinyol:
Fa riure del senzill que és!
Només necessitaràs un bolígraf bic d'aquests "de vidre". El desmuntes, és a dir, n'hi treus la càrrega de tinta i el tap, i el rentes i desinfectes bé. I ja tens l'eina necessària!
- Punxa la cirera amb el bic de vidre per la part on hi havia el mànec i empeny una mica. Veuràs com el pinyol surt tot sol!
La foto s'explica per si mateixa, oi? La meva amiga és un geni!
- Posa les cireres, ben col·locades, dins d'un motlle d'un sol ús. El clafoutis no es desemmotlla, per això aquests motlles van bé, però si en tens algún de petit que et permeti fer bé els talls a l'hora de servir-lo, doncs el fas servir.
Ara toca fer la massa:
- Bat l'ou amb el sucre fins que faci escuma, afegeix-hi la llet i la punta de cullera d'extracte de vainilla. Bat-ho una estona.
- Posa-hi la farina passada per un sedàs i ho continues batent fins que no hi quedi cap grumoll. El resultat serà una massa bastant líquida, com una crema.
- Aboca-ho damunt de les cireres, procurant que la massa es reparteixi per igual.
- No ha de cobrir del tot les cireres, has de deixar que es vegin una mica pel damunt perquè fa més bonic quan el clafoutis és cuit. Tampoc no exageris perquè, mentre el clafoutis es cou, ja veuràs que les cireres tenen tendència a anar pujant.
I cap el forn:
Ho enfornes a 180º durant 25 minuts o fins que, en punxar-ho amb un escuradents, et surti net.
- Si ho fas en motlle individual, amb uns 15 minuts de forn és suficient.
Trucs:
- Si no tens extracte de vainilla, pots utilitzar sucre vainillat. O no posar-n'hi.
- Pots substituir la llet per crema de llet, com deia la madame, però aleshores també hi posaràs més calories...
- El kirsch és optatiu perquè, en ser un licor, si n'han de menjar els nens no cal que n'hi posis però, si n'hi vols posar, l'hi afegeixes en lloc de l'extracte de vainilla.
- Ei, he vist que venen un estri per despinyolar les cireres, si no vols fer manualitats.
Un altre dia pots fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada