Aviat s'acabarà la temporada de pèsols del Maresme, així que cal aprofitar per fer-ne d'ofegats, fàcils de fer i boníssims!
La història d'avui:
Taral·leja la cançó que va sentir l'altre dia però només en recorda el començament "Era un pastor que tenia tres ovelles". Ho repeteix i ho repeteix però no hi ha manera de recordar la resta de la lletra. Àvia, tu te la saps? pregunta al capdavall. Vine, que la buscarem per internet, que jo no me la sé sencera. El nen es mira incrèdul l'àvia. Els grans no ho sabeu tot?, torna a preguntar. L'àvia riu. No, bonic, qui ho sap gairebé tot és internet...
Si allà on tu vius no hi trobes pèsols frescos, o vols fer aquesta recepta fora de temporada, compra'n de congelats. També et quedaran molt bé. Per a dues persones, de pèsols congelats, en necessites 400-500 grams, segons la gana que tingueu.
Per a 2 persones necessitaràs:
1 kg. de pèsols del Maresme amb tavella
(un cop destavellats només pesen 400 gr.)
3 tires de cansalada de la panxeta
200 gr. de botifarra crua
1 ceba tendra grosseta
Mig got de vi ranci o de moscatell
2 cullerades soperes d'aigua
2 cullerades soperes d'aigua
Mitja botifarra negra
Una mica de menta o de julivert
Oli verge d'olives arbequines
Sal
Per començar:
- El primer que has de fer és destavellar els pèsols, que vol dir treure'ls de dins de la tavella. No et faci mandra, que ho pots fer mentre mires una sèrie, eh? Ara, si els has comprat congelats, feina que t'estalvies!
- Talla la botifarra crua a rondanxetes, la cansalada a trocets i la botifarra negra a rodanxes gruixudes.
- I ja només te falta tallar la ceba tendra en mitges llunes ben primetes.
Per continuar:
- Sofregeix les rodanxes de botifarra crua i els trocets de cansalada en una paella amb oli calent. Foc mig. Sofregir vol dir fregir superficialmente, només per tal que agafin una mica de color. Ja s'acabaran de coure després.
- Retira el tall i reserva-ho. No llencis l'oli.
- En l'oli que t'ha sobrat, posa-hi les mitges llunes de ceba, amb el foc ben baix i la paella tapada. Deixa que es vagin estovant de mica en mica perquè t'interessa que la ceba es faci tova, no que quedi cruixent.
- Quan vegis que la ceba és tova -comença a ser una mica transparent- hi afegeixes les rodanxes de botifarra crua i els trocets de cansalada.
- Fes-hi donar dues o tres voltes, amb el foc mig-baix, perquè tots els gustos es barregin, hi tires el mig got de vi i ho remenes.
- Espera't cosa de 2 o 3 minuts fins que s'evapori l'alcohol. Ho notaràs per la bona olor que farà la cuina! I ho passes tot a una cassola o a una olleta: tall, ceba i suc.
- També hi incorpores els pèsols, la menta o el julivert, un pessic petit de sal i 2 cullerades soperes d'aigua. No n'hi posis més d'aigua, eh? Els pèsols han de ser ofegats amb el seu propi vapor, no ofegats en una piscina d'aigua... Ho remenes i tapes la cassola. Foc mig-baix.
Per acabar:
- Ara ja no podràs remenar més la cassola. L'has de tenir a foc mig-baix durant uns 12-15 minuts, segons si els pèsols són més grossos o més petits.
- De tant en tant, sacseja de dreta a esquerra la cassola. Ei, amb suavitat. No ho remenis perquè faries un trinxat de pèsols. I controla que encara hi hagi líquid a la cassola, no fos cas que el foc estigui massa alt i facis carbó...
- A mitja cocció, incorpora-hi les rodanxes de botifarra negra. No ho remenis, eh? Només sacseja.
- Tasta-ho i, si els pèsols ja són cuits, apaga el foc i que reposin uns minutets abans de servir el plat. Feina feta!
Truc:
- Si allà on tu vius no hi ha cansalada de la panxeta, un bon substitut seria el bacon, sense fumar eh? O el pernil salat fet a daus.
- Si fas servir pèsols congelats, busca'ls d'aquells més petitons, que són més dolços.
Un altre dia pots fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada