Espaguetis o macarrons. No fallen mai! Els nens i les nenes se'ls mengen sense protestar i als adults, apa que no ens agraden! Plat únic que només requereix unes bones postres d'acompanyament. I són tan fàcils de fer...
La història d'avui:
A l'hora de menjar espaguetis sempre n'hi ha un que diu que necessita una cullera. Què dius, home! Els espaguetis s'enrotllen tot tombant de la forquilla, directament damunt del plat i amb una sola mà. Res de culleres. Mira com ho fan els italians, si en tens cap dubte. Doncs ja tenim un principi de polèmica...
A l'hora de menjar espaguetis sempre n'hi ha un que diu que necessita una cullera. Què dius, home! Els espaguetis s'enrotllen tot tombant de la forquilla, directament damunt del plat i amb una sola mà. Res de culleres. Mira com ho fan els italians, si en tens cap dubte. Doncs ja tenim un principi de polèmica...
I la recepta:
El gran avantatge dels espaguetis és que pots preparar la salsa amb anticipació. Fins i tot la pots congelar, si vas molt malament de temps. Així, en el moment de cuinar, només et queda bullir la pasta i barrejar-la amb la salsa.
Per a dues persones necessitaràs:
160 gr. d'espaguetis
2-3 botifarres crues o 6-8 salsitxes (en total uns 250 gr.)
100 gr. de vedella (optatiu)
1/2 kg. de tomàquets madurs ratllats o triturats sense la pela (mira't el truc)
1 gra d'all trinxat
1 ceba ratllada
1 fulla de llorer, un pessic d'orenga
Sal, pebre negre
Oli verge d'olives arbequines
Comença per sofregir el tall:
- Agafa les botifarres i talla-les a mitges rodanxes petites. Talla la carn de vedella a bocinets irregulars i la salpebres.
- Posa una paella al foc amb oli abundant. Et dic que l'oli ha de ser abundant perquè el faràs servir per coure el tall i per fer la salsa. Ara, tampoc no cal que n'hi posis una piscina, eh?
- Quan l'oli sigui calent, sofregeix el tall fins que t'agafi color. No cal que et quedi completament cuit, ja se't courà conjuntament amb la salsa. Reserva-ho en un plat fins que ho necessitis.
Ara fes la salsa:
- En el mateix oli que t'ha sobrat de sofregir el tall, fes-hi enrossir a poc a poc la ceba ratllada.
- Ves-la remenant i vigilant. Quan vegis que comença a ser rossa hi afegeixes l'all trinxat.
- Quan l'all trinxat comenci a fer-se ros, hi poses el tomàquet ratllat, un pols de sal, la fulla de llorer i un bon pessic d'orenga.
La salsa s'ha de coure a poc a poc, remenant-la de tant en tant i sense perdre-la gaire de vista perquè se't podria cremar.
- Quan ja faci uns 10 minuts que la tens al foc, incorpora-hi el tall que tenies reservat, remena-ho i que s'acabi de coure tot junt.
- Quan vegis que té més o menys aquest aspecte, és que ja està acabada, veus?
- El color vermell del tomàquet ha esdevingut una mica amarronat i el tall s'ha anat fent tou. El color és un senyal per saber que ja ho tens gairebé a punt.
- Ara ja la pots fer servir o bé la deixes refredar i la congeles per a un altre dia.
Bullir la pasta:
L'únic secret de bullir la pasta és que l'aigua hi sigui abundant i que la pasta sigui de bona qualitat. Res més.
- Es diu que cada 100 grams de pasta necessiten 1 litre d'aigua i uns 10 grams de sal. Per tant, mesura una mica més de 1,5 litres d'aigua. Ah, però si n'hi poses 2 litres tampoc no li faràs cap mal, eh?
- Posa l'aigua al foc amb la sal corresponent i quan bulli fort (fort vol dir fort, amb bombolles grosses), aboca-hi la pasta.
- Veus com bull l'aigua? Veus les bombolles? Doncs això és bullir fort.
- Uns 7-8 minuts des que reprengui el bull són suficients per regla general perquè estigui al dente, però si t'agrada que la pasta sigui més tova, cap problema, la deixes un parell de minuts més al foc i llestos.
I per acabar:
- Escalfa la salsa, escórre la pasta i barreja-la amb la salsa. Fes-li donar un parell de voltes damunt del foc perquè s'integri tot bé, la salsa, el tall i els espaguetis.
- I ja ho pots servir! Fàcil, oi?
- Us ho podeu menjar tal com està, o bé escampar-hi formatge parmigiano, grana padano, emmenthal o el que més us agradi pel damunt.
Trucs:
- Com que de temps segur que no te'n sobra, pots substituir els tomàquets naturals per un pot de tomàquet triturat en conserva (no fregit, eh?) al que afegiràs mitja culleradeta de sucre quan el possi a la paella. No és exactament el mateix però tampoc no és tan diferent, així que...
- Si hi ha molta gana, posa-hi una mica més d'espaguetis. Com que la salsa és generosa, no cal que en facis més. I si et passes de pasta i en sobra, doncs a la carmanyola per a l'endemà!
- Si tens por que la pasta se t'enganxi quan la bullis, afegeix un fil d'oli dins de l'aigua de bullir.
Un altre dia pots fer:
Coca de iogurt amb perles de xocolata, molt fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada