dimecres, 16 de novembre de 2016

Rostit de pit de gall dindi farcit

Prepara't a sucar pa o a llepar-te'n els dits! El suquet és espectacular i el pit de gall dindi queda molt tendre!



Ai, és que no m'ho puc creure! Ja tenim més de 20.000 visites! En només un any i mig que publico, quanta gent que entra al blog! Gràcies a tothom per visitar-me des de tres continents. És un honor. Moltes gràcies! Espero que aneu fent alguna de les receptes. Ei, que totes surten bé, eh?


La història d'avui:


Un cop més es pensava que per fi havia trobat la dona de la seva vida. Un cop més disfrutava de la vida a dos: escapades de cap de setmana, fruir de la llum de la lluna a través del sostre transparent de la roulotte, telefonades interminables a mitja nit... Però passats sis mesos, un cop més va començar a rebre indirectes primer i evasives després. Un cop més el van acusar d’egoïsta. Un cop més haurà de continuar buscant!




I la recepta:


El pit de gall dindi ja el venen farcit o bé pots demanar a la carnisseria que te'l preparin. Te l'enduràs lligat amb fil de cuina o embolicat amb una xarxa que no has de treure per cuinar.



Necessitaràs per a 4 persones:

1 pit de gall dindi farcit de prunes i pinyons
1 ceba grossa
1 cabessa d'alls
1 tomàquet madur
1 canó de canyella
1 fulla de llorer
Mitja copa de vi negre
1 got gros d'aigua calenta o de brou calent
Sal, pebre negre i pebre vermell
Oli verge d'olives arbequines




Per començar:

  • Escampa sal, pebre negre i pebre vermell pel  pit del gall dindi i fes-ho enrossir superficialment en una cassola amb oli ben calent. Ei, només superficialment. Ja s'acabarà de coure per dins més endavant.
  • Talla la ceba a bocins. Renta el tomàquet i punxa'l amb un ganivet. Afegeix-ho tot a la cassola, junt amb la fulla de llorer i la cabessa d'alls.


  • Remena-ho, abaixa el foc i que es vagi estovant tot junt a poc a poc durant uns minuts. No te'n vagis lluny, que cal vigilar-ho.

  • Quan vegis que la ceba comença a ser tova, posa-hi la copa de vi negre i espera un minut o dos fins que l'alcohol s'evapori. Un amic em preguntava si en lloc de donar-li la copa al gall dindi se la podia prendre ell directament... Doncs no, ho lamento amic meu, la copa va cap dins de la cassola!





    • Quan l'alcohol s'hagi evaporat, incorpora-hi el brou ben calent o l'aigua calenta, el que tinguis a mà. 
    • Posa-hi també el canó de canyella. Remena-ho amb compte, tapa la cassola i que vagi fent xup-xup amb el foc baixet durant mitja hora.
    • Ves-t'ho mirant i comprovant que no es quedi sense suc. Si vegessis que n'hi queda poc, afegeix-hi una mica més d'aigua calenta o de brou calent. Ei, hi ha d'haver líquid però la cassola no cal que sigui una piscina, eh? Mira't la foto per fer-te'n una idea.




    Per continuar:
    • Ja només et queda triturar la salsa amb el minipimer i tallar el pit de gall dindi a rodanxes gruixudes. Així que treu el gall dindi de la cassola i espera't a tallar-lo quan es refredi una mica, més que res per no cremar-te els dits.
    • Mentre esperes que es refredi el tall, pots fer la salsa així: posa el suc de la cassola en un bol amb la ceba i el tomàquet del rostit i tritura-ho fins que sigui ben fi, sense grumolls. Una part la poses a la salsera per servir. L'altra part la posaràs damunt de les rodanxes, dins de la cassola, per escalfar-ho tot junt durant un parell de minuts quan tinguis la gent a taula.





    I cap a taula falta gent!




    Trucs:

    • Si t'has passat amb el líquid i al final de la cocció el gall dindi va nedant per la cassola, no et preocupis que té remei. Posa 3 o 4 cullerades del suc de la cassola en una tassa, afegeix-hi una cullerada de maizena o de farina, el que tinguis, i remena-ho molt bé, que no hi quedi cap grumoll. Ho aboques a la cassola i que faci xup-xup dos o tres minuts més, vigilant-ho. Ja veuràs que et quedarà un suquet lluent, espesset i boníssim!
    • Quan trituris la salsa, procura apartar-ne la pela del tomàquet, especialment si a algú li molesta trobar-ne trocets petitons.

    Un altre dia pots fer:












    2 comentaris:

    1. El món dels blogs és molt agraït Anna, i sobretot amb receptes tan bones com aquesta
      Ptnts
      Glòria

      ResponElimina
    2. Gràcies, Glòria! Passa de tant en tant: cada dimecres hi penjo un plat.
      Una abraçada,
      Anna

      ResponElimina