Aquest torró es fa en un pim-pam i es refreda molt ràpid! Ei, genial per solucionar un compromís d'última hora. I a sobre és boníssim!
Bon Nadal a tothom!
Diu que ahir es va descuidar de donar menjar al tió, però que sort que el papa se'n va adonar i n'hi va donar ell. Una ombra de preocupació passa pels seus ullets. Mira que si no se n'arribava a adonar el papa, el tió potser no cagaria res el dia de Nadal!, diu convençut. Els adults intercanvien una mirada de complicitat i d'enveja cap a la innocència dels tres anyets.
I la recepta:
Compra preferiblement avellanes de Reus o del país, que són molt més gustoses que les que vénen de l'estranger però, si no en trobes, les altres també et faran servei.
Necessitaràs:
100 gr. d'avellanes torrades
250 gr. de xocolata fondant
30 ml. de nata líquida
30 gr. d'ametlla en pols
30 gr. de mantega
- Col·loca les avellanes, ben arrenglerades, al fons del motllo que vulguis fer servir.
- Trenca a trossos la xocolata. Com més petits els facis, més depressa aniràs per fer-ho fondre.
- Fes fondre la xocolata al bany Maria junt amb la nata líquida. Si no domines aixó del bany Maria, clica aquí i ho veuràs. No t'amoïnis que és super-fàcil!
- Quan vegis que la xocolata es comença a fondre, remena-ho tota l'estona fins que no hi quedi cap bocí sense desfer.
- Amb el foc baixet, afegeix-hi l'ametlla en pols i remena-ho bé.
- Apaga el foc i, fora del foc, barreja-hi la mantega. Remena-ho fins que estigui tot ben integrat.
Per acabar:
- Remena la barreja de xocolata durant un parell de minuts perquè es refredi una mica i aboca-ho damunt de les avellanes. Com embruta el pot la xocolata, eh?
- Espera que es refredi per desemmotllar-lo. I ja està!
- Ei, no fa falta però si vols treballar una mica més, pinta'n la cara superior amb una mica d'almíbar: fes bullir a foc lent 4 cullerades d'aigua amb una cullerada de sucre, remenant-ho fins que agafi una mica de consistència. I a pintar!
Truc:
- Si el teu motllo no és de silicona, el torró serà més fàcil de desemmotllar si prèviament folres el motllo amb paper de forn.
Un altre dia pots fer:
Quin blogg tan bonic. Gràcies per explicar-ho tan bé, tan senzill i clar i català. Estic tipa de llegir, font(per plàtera) dent(per gra d'all a més a més fa fàstic)
ResponEliminaI el fet d'afegir-hi un paràgraf literari em fa pensar que tens una sensibilitat artística considerable.
I finalment, agafen ganes de posar-se a fer el plat desseguida.
Roser Garrell.
Gràcies Roser! Sí, això de la font i de la dent la veritat és que em fa venir esgarrifances... Torna quan vulguis, seràs benvinguda!
ResponEliminaAnna