El zucchiolo sembla un carbassó rodó però és una varietat nova de verdura, sembla ser que és de la família de la carbassa però té un gust i una textura a mig camí del carbassó i del cogombre. És moníssim, groc amb ratlles verdes, ell solet et guarneix qualsevol plat! Avui el farem farcit, com si fos una cassoleta.
La història d'avui:
Gairebé no pot arrossegar les dues bosses d'escombraries de mida gegant. A prop de la porta de sortida les deixa anar, es frega les mans i torna a estirar-les. Ajuda una mica a la mare, que està netejant una casa, per tal que pugui plegar uns minuts més aviat. Només té vuit anys però les circumstàncies l'han fet madurar molt depressa. Hi ha un parc infantil a prop. Et vols llençar pel tobogan un parell de vegades? Doncs és clar que ho vol! Amb una rialla d'orella a orella se n'hi en va trotant.
Necessitaràs per a 4 persones:
Per començar:
- Renta, pela i talla a daus petits el tomàquet, el porro (o la ceba) i la pastanaga.
- Ara barreja la carn de vedella amb la carn de porc, un pessic de sal i una mica de pebre negre.
- Posa oli en una paella i, quan sigui calent, hi afeixes la carn de vedella. Foc mig, paella destapada. I ho vas remenant de tant en tant fins que la carn agafi una mica de color ros. Aleshores apagues el foc, poses la carn en un plat i te n'oblides una estona. Ei, no llencis l'oli que t'ha sobrat que el faràs servir d'aquí a un moment!
- Escalda els zucchiolos posant-los sencers dins d'una olla amb aigua bullint, que quedin coberts d'aigua. Han de bullir durant 3 minuts.
- Els treus, escórres l'aigua que t'ha sobrat i els deixes refredar.
- Quan s'hagin refredat una mica i ja no et cremis, els hi talles una tapa amb un ganivet esmolat i els buides amb ajut de la cullera de París o, si no en tens, amb una cullereta i un moviment rotatori del teu canell, amb compte de no esguerrar la pell del zucchiolo, eh? Aquest interior del zucchiolo el faràs servir de seguida.
- Afegeix una mica més d'oli a la paella que has fet servir per la carn i, quan sigui calent, hi poses el porro (o la ceba) i la pastanaga. Foc mig-baix, paella destapada i ho vas remenant de tant en tant.
- I quan vegis que la pastanaga comença a ser tova hi incorpores l'interior del zucchiolo que tens esperant i un pessic de sal.
- Ho remenes perquè es barregi tot i ho tapes. Foc baix i que vagi fent. Remena-ho de tant en tant. En pocs minuts ho tindràs fet.
- Quan el zucchiolo es torni tou, hi afegeixes el tomàquet que tens tallat a daus amb un pols petit de sal. Foc baix, paella destapada. Ho vas remenant de tant en tant.
- Al cap de 3-4 minuts, ja hi pots afegir la carn que tens oblidada en un plat, amb el suc que hagi pogut fer inclòs. Foc baix. Ho remenes, ho tapes, i quan el tomàquet tingui un color vermell més amarronat, ja pots apagar el foc perquè ja tens el farcit a punt.
- Si ho estàs preparant d'un dia per a l'altre, atura't aquí. Quan sigui fred ho guardes a la nevera i els zucchiolos també, per separat. I demà continues.
- Amb l'ajut d'una cullereta ves omplint cada zucchiolo amb el farcit, que quedin ben plens.
- I quan els vulguis servir, hi escampes el formatge ratllat pel damunt, quantitat al teu gust, i els poses dins del forn calent a 200º, escalfor dalt i baix, fins que el formatge agafi color. I ja està!
- Quan escullis els zucchiolos, mira que tinguin la pell sense taques ni rascades perquè la pell es menja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada