Els bunyols de cervell o els estimes amb delit o no en vols saber res. No hi ha terme mig. A mi m'agraden molt però a casa hi ha opinions dividides... Si ets dels meus, aquí hi trobaràs la recepta i en disfrutaràs -ja t'ho dic- perquè a més és molt fàcil de fer!
La història d'avui:
No en trobo sempre que vull de cervells. En canvi, quan era petita resultava ben senzill de comprar-ne a qualsevol carnisseria o a les parades de menuts del mercat, que n'hi havia una colla perquè de peus de porc, de fetge, de cap i pota, de turmes, de sang amb ceba, de ronyons i de cervell se'n menjava regularment a les cases. Fa uns quants anys, amb la malaltia de les vaques boges, el consum de menuts va disminuir radicalment i han esdevingut una menja molt ocasional, les parades que s'hi dedicaven en exclusiva van haver de tancar i a les carnisseries no se n'hi troba sempre. Sort que de tant en tant en veig i aleshores no hi ha qui m'aturi...!
I la recepta:
Si sou dels que us agrada molt, necessitareu un cervell de xai o de porc per cap perquè és molt petit. El de vedella és més gros i serveix per a dues persones. Ep, però si és per a un nen o nena, amb la meitat en tenen prou.
Necessitaràs:
- Posa aigua en un cassó al foc amb la fulla de llorer i deixa que bulli durant 5 minuts amb el foc baix.
- Mentrestant renta els cervells a raig d'aixeta, amb suavitat. Ei, amb suavitat, que es poden desmanegar! I quan hagin passat els 5 minuts col·loca'ls dins del cassó. Foc baix. Que continuï bullint tot junt 2-3 minuts més. D'això se n'hi diu escaldar el cervell.
- Apaga el foc i treu els cervells del cassó. S'han de refredar per continuar o et cremaràs els dits, eh? Ei, però si vas amb poc temps, els pots col·locar dins d'un recipient amb aigua freda i es refredaran de seguida.
- El cervell, escaldat i fred, es deixa manipular molt millor que quan és cru. I ja va bé perquè ara li has de treure la majoria de les venetes, amb la punta d'un ganivet petit o pessigant-hi amb compte amb els dits o amb unes pinces. Hi ha molta gent que no les treu, les venetes, però els escrupulosos i els menjafestucs sí. Així que tu decideixes si et saltes o no aquest pas...
- Talla el cervell a bocins regulars: pots fer-ne rodanxes o trocets, al teu gust. No els facis massa petits ni massa prims, que es perdrien dintre de l'arrebossat, ni massa grossos.
- Ara faràs l'arrebossat: posa tres cullerades de farina i un ou en un recipient, amb un pessic de sal i mitja culleradeta de llevat i ho vas batent amb el batedor de varetes fins que la massa sembli una crema. Ves-hi afegint més farina però de cullerada en cullerada. Una cullerada i ho bats, una altra si fa falta i ho tornes a batre, i així fins que sembli unes natilles una mica espesses.
- I ja pots començar a fer els bunyols! Col·loca els trocets de cervell dins de la massa de l'arrebossat i també ves posant una paella amb oli ben abundant a foc mig-alt.
- Amb una cullera de sopa agafa un bocí de cervell junt amb l'arrebossat. La cullera ben plena. I ho deixes amb delicadesa dins de l'oli quan sigui calent.
- Quan el bunyol sigui ros d'un costat, el gires i que s'enrosseixi de l'altre. Quan tots estiguin rossos, ja els pots treure i deixar damunt de paper de cuina perquè n'absorbeixi l'oli sobrant.
- I ja està! T'ho has de menjar immediatament, ben calentó, especialment si jo sóc a la vora perquè no te'n deixaria ni un...!
Truc:
- Si no tens llevat, pots fer servir la mateixa quantitat de bicarbonat.
- El cervell s'ha de consumir ben fresc. És millor consumir-lo el mateix dia o l'endemà de comprar-lo perquè es fa malbé més depressa que la resta de la carn.
Un altre dia pots fer:
Rostit de cuixes de pollastre farcides, plat de diumenge amb poca feina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada