És com la pasta alla Norma dels sicilians, però canviant dos ingredients per uns altres d'assemblats. Amb això del confinament, has de sortir del pas amb el que tens a casa!
Sense pràcticament adonar-me'n ja hem arribat a més de 250.000 visites! Benvinguts i benvingudes tots aquells que entreu al blog des de tants països diferents!
La història d'avui:
Estan contents d'haver tornat a casa just el dia abans del confinament. Sense les classes de la uni i amb tot tancat era arriscat quedar-se a ciutat. Al poble, a casa dels pares, se senten més segurs. Enyoren els amics, amb qui només es poden comunicar telemàticament, tampoc no poden sortir gaire i a estones es fa difícil haver de seguir les normes de la família després de dos anys de llibertat a ciutat, però no hi falten els plats de xup-xup de la mama ni el caliu dels germans petits, i això ho compensa tot.
I la recepta:
La pasta que he fet servir es diu casarecce, per si et fa gràcia utilitzar-la, però també ho podries fer amb espaguetis o amb farfalle i et quedarà molt bé.
Els sicilians, per fer la pasta alla Norma, fan servir alfàbrega i ricotta salada però, com que no en tenia, ho he substituït per orenga i formatge feta.
Necessitaràs per a 2 persones:
160 gr. de pasta
1 albergínia
1 ceba
1 ceba
1 gra d'all trinxat
Formatge feta a daus
4-5 tomàquets madurs
(o un pot de tomàquet triturat de mig kg)
(o un pot de tomàquet triturat de mig kg)
Alfàbrega o orenga
Sal i pebre negre
Oli verge d'olives arbequines
Per començar:
- Renta molt bé l'albergínia i, si no en coneixes la procedència, pela-la. I la talles a daus.
- Ratlla la ceba i ratlla els tomàquets.
- Sala els daus d'albergínia i els fas enrossir en oli abundant ben calent. Fes servir una paella gran o una cassola ampla. Foc mig i paella destapada.
- Ei, si l'albergínia té moltes llavors, abans de posar-la a la paella deixa-la reposar dins d'un colador durant uns 10-15 minuts. Suarà i així perdrà l'excés de picant.
- Quan els daus agafin color, els treus de la paella però no en llencis l'oli, que el faràs servir de seguida.
- Ara fes enrossir la ceba ratllada en l'oli que tenies a la paella. Si veus que n'hi ha poc, n'hi pots afegir una mica més. Foc baix, paella destapada, remenant de tant en tant i vigilant.
- Quan la ceba comenci a agafar color, hi poses l'all trinxat, ho remenes i, al cap d'un minut, ja hi pots afegir el tomàquet ratllat (fresc o de pot, el que tinguis) i un pessic de sal. Foc mig-baix i paella tapada o els esquitxos de tomàquet arribaran al sostre!
- Si el tomàquet és de pot, també hi poses una punta de culleradeta de sucre perquè perdi l'àcid. Si el tomàquet és fresc, no cal sucre.
- Ho remenes i, al cap d'un parell de minuts, hi afegeixes l'orenga o l'alfàbrega, el que tinguis.
- I quan el tomàquet canvïi de color vermell a color més fosc, és que ja és cuit. Aleshores hi incorpores els daus d'albergínia que tenies reservats i hi fas donar un parell de voltes perquè tots els gustos es barregin.
Per continuar:
- Fes bullir la pasta en una olla amb 2 litres d'aigua ben calenta i un pessic de sal durant el temps que t'indiqui el fabricant, l'escórres -no la rentis, eh?- i la barreges amb la salsa i la meitat dels daus de formatge
- Si la salsa s'hagués refredat, encèn el foc mentre ho remenes amb compte. Ei, foc baix, que no es cremi ara que ja ho tens fet!
- I ja ho pots servir. Acaba de repartir els altres daus de formatge pel damunt dels plats i ja està!
Truc:
- Les albergínies més tendres no tenen pràcticament llavors. Si les esculls primes i amb la pell lluenta, segur que l'encertes.
Un altre dia pots fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada