- Què voldreu que us faci per dinar, nens?, pregunta l'àvia.
- Macarrons!, contesten els menuts invariablement.
La història d'avui:
És ben curiós. Hi ha ben poques criatures que no vulguin menjar pasta i encara n'hi ha menys que no vulguin macarrons. I si són fets per l'àvia, amb aquella capa cruixent de formatge pel damunt, ei, ja se sap que tenen el gust especial d'aquell ingredient secret que les àvies mai no expliquen...!
És ben curiós. Hi ha ben poques criatures que no vulguin menjar pasta i encara n'hi ha menys que no vulguin macarrons. I si són fets per l'àvia, amb aquella capa cruixent de formatge pel damunt, ei, ja se sap que tenen el gust especial d'aquell ingredient secret que les àvies mai no expliquen...!
I la recepta:
Si vas amb pressa, pots substituir els tomàquets madurs per un pot de tomàquet triturat d'1kg (però fixa't que sigui triturat natural, no fregit). El resultat és molt assemblat.
Per a 4 persones necessitaràs:
300 gr. de macarrons si hi ha poca gana
(o 400 gr. si en tenen molta)
300 gr. de botifarra crúa
100 gr. de pernil salat tallat a daus petits
1 ceba grossa i 1 gra d'all
3/4 kg. de tomàquets madurs (o un pot de tomàquet triturat d'1 kg.)
1 fulla de llorer i un bon pessic d'orenga
150 gr. de formatge ratllat emmenthal
1 culleradeta de mantega
Oli verge d'olives arbequines
Sal
Comencem:
- Talla a bocinets la botifarra i fes-la sofregir en oli ben calent abundant. Sofregir vol dir que no ha de quedar cuita del tot, només de fora. També ho pots fer al revés: primer sofregeixes la botifarra sencera i, quan s'hagi refredat, la talles en bocinets petits.
- La diferència és el temps de què disposis: la segona opció és menys ortodoxa però és més ràpida. T'ho dic jo que m'he passat la vida corrent!
Ara faràs la salsa:
- Ratlla la ceba i trinxa l'all ben petit. Ratlla els tomàquets o bé obre el pot de tomàquet triturat.
- En el mateix oli de coure la botifarra, hi poses la ceba ratllada i la vas sofregint, a foc baixet, remenant de tant en tant fins que vegis que comença a fer-se rossa.
- Afegeix-hi l'all trinxat i remena-ho.
- Quan vegis que l'all comença a agafar color, incorpora-hi el tomàquet ratllat (o el tomàquet triturat de pot), la fulla de llorer, un pols de sal i l'orenga. Apuja una mica el foc i ho tapes perquè aviat començarà a esquitxar. Remena-ho de tant en tant.
I ja hi podràs afegir el tall:
- Quan vegis que la salsa comença a canviar de color vermell viu a color vermell amarronat, és que ja està gairebé cuita. Aleshores hi poses la botifarra que tenies tallada a trocets i els daus de pernil i ho deixes coure tot junt durant uns 3 o 4 minuts més.
No ens oblidem dels macarrons:
- Aprofita ara per encendre el forn a 200º, foc a dalt i a baix, perquè aviat el necessitaràs.
- Utilitza una olla grossa amb aigua, un bon pessic de sal i una gota d'oli (només una). Fes-ho bullir i aboca-hi els macarrons en forma de pluja. Quan l'aigua torni a bullir, comença a comptar el temps que indiqui el fabricant, que sol ser entre 7 i 10 minuts, segons tipus de pasta. No et passis de temps perquè se t'aixafarien.
I ara el pas final:
- Escórre l'aigua de bullir els macarrons i barreja'ls amb la salsa, posa'ls en una safata i escampa-hi el formatge ratllat pel damunt. Reparteix-hi retallets de mantega i cap al forn a gratinar (escalfor a dalt). Quan el formatge sigui ros, ja ho tens cuït!
Trucs:
- Procura que la botifarra crúa sigui de bona qualitat perquè és la gràcia del plat.
- La pasta ja saps que l'has de bullir tota al dente, però si et passes de temps amb els macarrons es notarà molt perquè s'aixafen, se'ls aplana el forat.
- El formatge emmenthal hi queda molt bé, però pots posar-hi qualsevol altre formatge que t'agradi i no tingui un sabor excessivament fort perquè no acapari el gust general del plat.
Un altre dia pots fer:
Els macarrons sempre sòn bons.
ResponEliminaGràcies.per passst prl nostrr blog.
Una abraçada.