Saps què és la llaminera? És el filet
del porc, un tall llarg i prim. Ja saps que del porc se n'aprofita tot però el filet és una de les parts més tendres d’aquesta carn i pràcticament no té greix.
Com que és una peça no gaire grossa, una et serveix per a dues persones.
La història d'avui:
I parlant del porc, dels estius a pagès en recordo anar amb la padrina a l'horabaixa a donar menjar als animals. No volia que m'acostés al tancat dels porcs perquè deia que se'm menjarien les mans. Alguna vegada m'escapolia d'amagat dins del corral i m'acostava just fins al tancat dels porcs per veurè què passava. Em grunyien, és clar, i això sempre tenia efecte dissuassori!
I la recepta:
Aquest és un d’aquells plats
que es pot preparar el dia anterior. Va molt bé quan esperes gent a dinar perquè, si no, sempre et troben a la cuina i acabes passant nervis, oi? Si la tens feta del dia abans, només et caldrà tallar la llaminera en rodanxes, fer-la escalfar una
mica i ja la podràs portar a taula. Un bon pica-pica o una amanida divertida davant i triomfes, segur!
Necessitaràs per a 4 persones:
2 llamineres
Sal, pebre negre i pebre
vermell
1 pot de llanegues en conserva (o dels bolets que més t'agradin)
2 cebes mitjanes
2 cebes mitjanes
Oli verge d’olives arbequines
1 copa de cava o de vi
ranci
1,5 gots de brou calent o d'aigua calenta
1,5 gots de brou calent o d'aigua calenta
Fil de cuina per lligar o bé uns quants escuradents
Primer que res:
- Obre les llamineres per la meitat, de dalt a baix, com a la foto. T’ha de quedar cada una com un llibre obert, veus?
- Salpebra-les per dins i hi reparteixes els bolets. Torna-les a tancar, com si tanquessis el llibre, i les lligues amb fil de cuina perquè no se t'obrin. També les pots tancar amb escuradents, el què tinguis a mà.
- Ara salpebra-les per fora, escampa-hi un pessic de pebre vermell i les sofregeixes en oli calentó dins d’una cassola o d'una paella gran. No cal que estiguin cuites de dins, només t’han d’agafar color per fora perquè si les cous massa se t’enduriran. Treu-les del foc i reserva-les. No llencis l'oli.
Ei, si te'n vols anar a donar una volta amb
bici, és el moment de fer-ho...
I ja pots fer la salsa:
- Talla la ceba a mitges llunes fines.
- Fes-la sofregir en el mateix oli que t'ha sobrat, tapada i amb el foc baix perquè es vagi fent tova. Si veus que t'ha quedat poc oli, n'hi pots afegir una mica més, eh?
- Quan vegis la ceba cuita del tot, ben tova, col·loca-hi damunt les llamineres, aboca-hi el cava o el vi ranci i ho deixes destapat fins que l’alcohol s’evapori (uns tres o quatre minuts més). Remena-ho una mica i vigila que no se t’enganxi.
- Finalment, afegeix-hi el got i mig de brou calent o d'aigua calenta i la fulla de llorer. Apuja una miqueta el foc i tapa-ho. Deixa que vagi fent xup-xup i ves-ho vigilant fins que el tall sigui tendre. Serà cosa de 15-20 minuts, més o menys.
- A meitat de cocció, gira les llamineres. Si veus que la salsa s'ha evaporat molt, pots afegir-hi mig got més d'aigua calenta o de brou calent.
- Si quan ja està cuita la llaminera creus que la salsa és poc espessa, agafa una tassa, posa-hi 3 cullerades de la salsa i una culleradeta de maizena o de farina, remena-ho bé amb una forquilla fins que et quedi una pasta fina sense cap grumoll. Ei, sense grumolls vol dir que no n'hi ha de quedar ni un, eh? Aboca-ho dins de la cassola i remena-ho. Un minut més de xup-xup i la salsa estarà estupenda!
Fàcil, oi? Ho pots servir tot seguit o guardar-ho a la nevera, millor dins de la mateixa cassola, per a l’endemà. Per servir-ho, talla les llamineres en rodanxes gruixudetes i les acompanyes de la salsa.
- Si serveixes la llaminera l'endemà, torna-la a col·locar dins de la cassola i, just abans de servir, fes-li arrencar el bull perquè s’escalfi. No la posis al microones perquè s'endurirà.
- Si en lloc d'utilitzar bolets de conserva els fas servir deshidratats, recorda que primer que res els hauràs de rehidratar posant-los en remull amb aigua calentona.
Un altre dia pots fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada